Internet

Per entendre què és Internet de manera senzilla, podríem dir que està format per una gran quantitat d’ordinadors que poden intercanviar informació entre ells. És una gran xarxa mundial d’ordinadors.

Els ordinadors es poden comunicar perquè estan units entre ells a través de connexions i gràcies al fet que utilitzen un llenguatge o protocol comú, el TCP/IP.

El protocol TCP/IP són un conjunt de normes i guies generals d’operacions per permetre que dos ordinadors puguin comunicar-se dins de la xarxa. El TCP/IP ens indica com les dades han de ser formatejades, encaminades, transmeses i rebudes pel destinatari.

Internet

Segons  l’esquema que podem veure en la imatge, un usuari es connecta a la xarxa (a través d’un mòdem o un router, ja sigui via línia telefònica, cable, telèfon mòbil, etc.). A partir d’aquest moment el protocol TCP/IP entra en joc, gràcies a aquest protocol podem comunicar-nos al nostre Proveïdor de serveis d’Internet (ISP) informant-lo de la nostra direcció física.

Utilitzant TCP/IP, l’ISP assigna una adreça IP al teu dispositiu (PC, telèfon mòbil, …) i en aquest moment se’t dona accés a la xarxa.

Quan volem accedir a una pàgina proporcionem un domini que és traduït en els Servidors DNS i localitzat. És a dir, totes les pàgines web d’internet, estan assignades a una direcció IP, per exemple:

Direcció IP: 93.184.216.34

Però els usuaris no utillitzem números, sino que entrem el nom del dominio, per exemple: Domini: http://www.pagina-web.com

 

És per això que els Servidors DNS són aquells que tradueixen el nom de la pàgina web o domini, pel de la direcció IP.

Quan sabem en quin Servidor Web es troba la pàgina que volem visitar es procedeix a la seva descàrrega i visualització en el navegador del PC. (El Servidor WEB és on està la informació d’internet)

Internet ha experimentat una gran evolució des de 1994, però molt abans ja existien ordinadors connectats entre si, el que va fer que internet tingués molta més popularitat va ser: l’aparició de la Web, els mòdems telefònics, el programari gratuït per als servidors web i l’augment dels ordinadors personals.

El més important és que va aparèixer la WWW (WorldWideWeb), que va aconseguir facilitar i fer atractiva la utilització de la xarxa per a tot tipus d’usuaris afegint interactivitat. Bàsicament a través de la introducció de l’hipertext, els gràfics i els formularis. En ocasions s’utilitza la paraula Web com a sinònim d’Internet.

L’hipertext és el que permet que en fer clic en una paraula o gràfic passem de la pàgina en la qual estem a una altra pàgina diferent. Aquesta nova pàgina pot estar en un altre ordinador en l’altra punta del món, això és el que va crear el concepte de navegació per Internet, en uns minuts podem visitar, sense gairebé adonar-nos, informació que resideix en ordinadors situats en diferents països del món. Realment quan busquem informació el que ens interessa és trobar-la, no saber físicament on es troba.

La Web també va permetre millorar l’aspecte de la informació a través de gràfics i format del text, això és possible gràcies a la creació del llenguatge en el qual s’escriuen les pàgines web, l’HTML (HyperText Markup Lenguage). També van aparèixer de forma gratuïta els navegadors Web: programes per transformar el codi HTML en pàgines Web.

Exemples de HTML:

  • Negreta:        <B>…</B>
  • Cursiva:        <I>…</I>
  • Subratllat:        <U>…</U>
  • Ratllat:        <STRIKE>…</STRIKE>
  • Gran:        <BIG>…</BIG>
  • Petit:        <SMALL>…</SMALL>
  • Superíndex:        <SUP>…</SUP>
  • Subíndex:        <SUB>…</SUB>

Ara l’usuari se sent escoltat per l’ordinador, ja que pot fer arribar molt fàcilment les seves opinions, preguntes, queixes, etc. a través de formularis.

Altres aspectes que van ajudar al creixement d’Internet van ser l’aparició de mòdems de baix preu que instal·lats en un ordinador personal permetien que aquest es connectés a la xarxa telefònica a través de la qual arriben les dades dels altres ordinadors connectats a Internet.

També es va produir un augment del nombre d’ordinadors personals amb la qual cosa més persones van poder accedir a Internet.

Tampoc cal oblidar que gràcies a l’aparició de programes gratuïts per crear servidors web, com a Apache, milers de petites organitzacions i grups d’estudiants van poder convertir-se en emissors d’informació. La qual cosa va fer augmentar espectacularment la quantitat i diversitat de la informació disponible en Internet de forma totalment lliure.

Com es crea una informació a Internet?

Hem dit que la informació disponible en Internet resideix en els servidors. Els servidors o Hosts són ordinadors connectats a la xarxa que disposen d’uns programes específics, el programari de servidor, que els permet emetre informació a Internet, és a dir, els servidors permeten que s’accedeixi a la seva informació a través d’Internet.

La informació en els servidors està organitzada de forma jeràrquica o d’arbre, per accedir a l’arrel cal donar l’adreça del servidor, per exemple, http://www.unllocweb.es o http://www.elpais.es. A partir de l’arrel es pot accedir a les diferents branques o directoris separats per una barra, al final es troba l’arxiu que visualitzarem, per exemple, l’arxiu index.htm dins del directori directori, s’escriuria així: http://www.unllocweb.es/directori/index.htm.

Els principals servidors d’Internet pertanyen a les universitats, les institucions públiques i a les empreses, encara que qualsevol persona pot configurar el seu equip com un servidor en uns pocs minuts. Les empreses d’hostalatge o Hosting venen espai a altres empreses o a particulars. Però també hi ha servidors gratuïts que allotgen pàgines personals a canvi de publicitat.

Cada servidor proporciona diferent tipus d’informació, les universitats informen sobre els seus plans d’estudis, cursos gratuïts, assoliments en la recerca, etc. Les empreses donen informació comercial dels seus productes i serveis. Les institucions públiques com a ajuntaments, governs, etc, informen dels seus serveis als ciutadans i els permeten realitzar alguns tràmits i les pàgines personals o blogs permeten que qualsevol persona amb uns coneixements mínims d’informàtica pugui posar les seves idees o coneixements a l’abast de tots.

Avui dia, és molt fàcil publicar en Internet, pràcticament només fa falta saber escriure. Encara que cal utilitzar el llenguatge HTML, hi ha programes que permeten escriure pàgines web sense saber HTML, i pàgines webs (Blogs) en les quals directament s’escriu en llenguatge natural i la pròpia pàgina ho passa a HTML.També podem publicar en llenguatge natural a través de les xarxes socials (Facebook, Twitter, G+, ..)

Una altra classe d’informació que circula per Internet és la informació no pública, és a dir, la informació privada entre dues persones a través del correu electrònic, email o altres mètodes.

Finalment, una altra informació disponible en Internet és la música, pel·lícules, programes, etc. que dues persones s’intercanvien utilitzant un programa de tipus P2P, com per exemple, emuli, Llauris i clients *BitTorrent. Les empreses propietàries dels drets d’autor pensen que aquesta activitat és il·legal, ja que haurien de cobrar per l’intercanvi, però els que utilitzen aquests programes argumenten que sempre s’ha pogut deixar un disc a un amic sense pagar a ningú. El que és clarament il·legal és lucrarse per distribuir massivament arxius sobre els quals no es tenen els drets.

Què podem fer a internet?

Pràcticament podem fer de tot, sempre dependrà de la nostra connexió a internet, si tenim una connexió a una velocitat de transmissió alta i una bona amplada de banda, podrem veure pel·lícules, veure imatges grans i moure’ns amb rapidesa. Podrem fer el següent:

– Buscar informació a través d’un buscador d’internet: google.com, yahoo.com o bing.com

(no confondre amb els navegadors: chrome, explorer, mozilla, safari, opera, etc.)

– Buscar informació específica d’hotels (trivago.com), vols (skyscanner.es)

– Consultar informació a ajuntaments, govern, fer tràmits, etc.

– Consultar bases de dades de diferent tipus: de pel·lícules, de llibres, de tesis doctorals.

– Escoltar música (spotify.com), veure vídeos (youtube.com), etc.

– Comunicar-se per internet a través de missatges, videotrucades, missatges instantanis, trucades per telèfon, xats, xats en grup, etc.

– Publicar informació a través de blogs, webs, etc.

– Compartir informació a través de foros

– Descarregar arxius, pujar arxius a través de programes FTP.

– Compartir arxius a través de clients P2P (utorrent, etc.)

Més informació: https://www.aulaclic.es/internet/index.htm

Activitat 1:

Descarregat aquest fitxer al teu ordinador, obra’l amb el WORD i contesta les preguntes, quan acabis envia’l al teu professor mitjançant el teu mail:

https://drive.google.com/open?id=10-hCFdgsAvV7PB7_SIhrIeN6oKSbSnPu

Activitat 2:

Practicarem el codi HTML, afegeix un text, on hi hagi una paraula en negreta, una paraula en cursiva, una subratllada i una ratllada.

https://www.w3schools.com/html/

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑

Create your website at WordPress.com
Get started
%d bloggers like this: